Vergonya cavallers, vergonya

foto vergonya cavallers

En els últims anys el periodisme ha viscut moments difícils. Han desaparegut desenes de ràdios, televisions, periòdics i revistes d’àmbit local, comarcal, autonòmic i, fins i tot, estatal. Ja sabeu tots, per exemple, què va fer el PP valencià amb la televisó i la ràdió públiques, veritat? A Vilamarxant, però, els mitjans de comunicació municipals han resistit la crisi i han continuat la seua activitat. Això sí, al nostre poble el tema dels mitjans públics de comunicació mereix una reflexió ben seriosa.

Va, recordem-ho: disposem d’una ràdio municipal (que funciona i desapareix d’antena quan a l’alcalde li dóna la gana) i d’un Periódico de Información Municipal (PIM). Cal dir que aquest PIM té una periodicitat més o menys regular, però ni informa ni és estrictament municipal. No informa, perquè majoritàriament es dedica a publicar propaganda partidista (del PP, és clar). I no és municipal, perquè difícilment podem posar-li eixe qualificatiu a una publicació que no cedeix ni mitja pàgina als partits de l’oposició (ni tan sols als que tenen representació a l’ajuntament) ni a quasi cap col·lectiu local. No podem negar, però, que el PIM es desviu perquè ningú ignore qui és el nostre alcalde. Si férem un recompte de les fotografies en què hi apareix, la xifra resultant seria escandalosa.

Com pot tindre un govern tan poca vergonya i costejar amb diners públics –i sense cap rubor- un suposat Periódico de Información Municipal que és, en realitat, un mitjà de propaganda partidista? Ho exposarem d’una altra manera. Quants butlletins informatius ha tret el PP en els últims 16 anys? Ni un, ni mig, ni cap. Per què? Perquè no li cal, perquè té a la seua disposició el PIM, una publicació que sufraguem amb els nostres impostos i que, malauradament, és una vergonya per al periodisme lliure i un monument a la indignitat democràtica.

Compromís per Vilamarxant no utilitzarà els mitjans de comunicació públics com un instrument de propaganda. Primer caldrà avaluar la conveniència o no de la seua existència, partint de criteris com el cost i la utilitat. Si hi ha consens entre els partits i els col·lectius locals i s’aposta per mantindre’ls, caldrà consensuar unes normes democràtiques on la informació objectiva, la pluralitat i el respecte hauran de ser fonamentals.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *