El 20 de novembre de 1989 el món li va fer una promesa a la infància: ser un lloc millor per a les xiquetes i els xiquets. Va ser a través de les Nacions Unides, organisme que va redactar i adoptar la Convenció sobre els Drets de la Infància en la qual s’emfatitza que les xiquetes i els xiquets han de tindre els mateixos drets que les persones adultes a més de dotar-los d’una especial protecció.
Per això, cada 20 de novembre és una jornada dedicada a promoure el benestar i els drets humans de les xiquetes i els xiquets al món, especialment els que pateixen els efectes de la pobresa, els conflictes armats, la discriminació i l’explotació.
A més, enguany té lloc el 30 aniversari d’aquesta Convenció i, per això, s’ha impulsat la Declaració d’Alcaldes i Alcaldesses de Ciutats Amigues de la Infància, liderada per Unicef. Vilamarxant s’ha sumat a aquest manifest, segons anunciava l’alcalde Héctor Troyano a través dels seus comptes a les xarxes socials. Un anunci que, com ha passat altres vegades i amb la resta de membres de l’equip de govern, només l’hauran conegut les persones que segueixen al primer edil, ja que no s’ha informat d’aquesta adhesió als comptes oficials de l’Ajuntament o a la pàgina web municipal.
Des de Compromís per Vilamarxant ens alegrem que el nostre municipi se sume a aquesta iniciativa per la qual l’Ajuntament es compromet a treballar per aconseguir els objectius de la Declaració. Entre aquests objectius destaca la necessitat de donar un tracte just i veu als menors de 18 anys i tindre en compte les seues necessitats a l’hora d’elaborar polítiques, pressupostos o de prendre decisions públiques. A més, cal garantir les seues necessitats i el seu accés als serveis bàsics; treballar perquè tinguen un entorn segur, protegit i net; i promoure que disfruten del joc, de l’oci i de la vida en família.
Gestos i accions de l’anterior equip de govern
No obstant això, volem fer algunes consideracions sobre aquesta efemèride. En la legislatura anterior, quan l’equip de govern presentava alguna moció o declaració institucional (Dia de la Dona, Dia Internacional contra la Violència de Gènere…) el portaveu del PP, Ciro Ferrer –ara en el govern i abans en l’oposició-, solia dir que més que la política de gestos calia una política d’accions. La declaració firmada pel govern actual no és una política de gestos? I és que, sovint, els gestos també són importants. Per això nosaltres donem suport a la iniciativa de l’Ajuntament.
De tota manera, en la passada legislatura l’equip de govern no va fer una política de gestos, sinó d’accions. Un dels drets bàsics de la infància és el dret a l’educació. I en aquest terreny, cal dir que l’anterior regidor d’Educació, Voro Golfe (Compromís per Vilamarxant), es va preocupar per facilitar a les famílies l’accés a l’educació infantil als xiquets i xiquetes de Vilamarxant en el tram de 2-3 anys (educació no obligatòria) amb l’habilitació de dues aules al CEIP Horta Major (40 noves places escolars per a Vilamaxant).
Pel que fa a l’Escola Infantil municipal, Voro Golfe va dur endavant accions com les següents: posada en funcionament del menjador escolar; baixada del preu públic de la mensualitat; establiment d’una única i simbòlica quota per material escolar (acabant amb el pagament monetari puntual i aleatori que es feia en determinats moments del curs – compra llibres, treballs de Nadal, falles, dia del pare-mare, fi de curs…); millores en el centre educatiu municipal (magatzem, barana protectora en el carrer, repintat de tota l’Escoleta, habilitació d’un espai cobert a l’entrada del centre educatiu, etc). A més, l’anterior equip de govern va iniciar l’ampliació de l’Escola Infantil municipal, obra que quan estiga conclosa ampliarà el nombre de places escolars en el primer cicle de l’educació infantil al nostre poble.
A més, l’administració autonòmica (el govern del Botànic, del qual és peça clau Compromís) va posar en marxa un nou model de “Bo infantil” (per a l’escolarització de 0-3 anys) que va fer que moltes famílies, segons els seus ingressos anuals, hagueren d’abonar quantitats molt baixes (moltes famílies només pagaven 30 €/mes, quan fa només quatre cursos es feia un “cafè per a tots” que provocava que pagara la mateixa quota mensual una família amb escassos recursos econòmics que una amb ingressos elevats).
Així mateix, Voro Golfe va establir un contacte directe, permanent i proper amb les associacions de mares i pares de la localitat i va augmentar les subvencions per ajudar a sufragar les activitats educatives que realitzen estes entitats locals.
Coses a millorar
Com queda demostrat, no estem davant d’una política de gestos, sinó d’accions. Per això, davant de l’adhesió a la Declaració d’Alcaldes i Alcaldesses de Ciutats Amigues de la Infància, per a ser conseqüents amb una política efectiva a favor dels drets de dels més menuts, ens agradaria que des del consistori es treballara per a millorar alguns aspectes que poden afectar el benestar d’infants, adolescents i joves.
Així, pensem que l’equip de govern hauria de tornar a posar en marxa el menjador social d’estiu. Cal recordar que l’estiu passat no es va oferir a les famílies, tot i que l’anterior regidor de Benestar Social i Polítiques d’Igualtat el va deixar enllestit. Es tracta d’una iniciativa que s’ha estat fent a Vilamarxant des de fa anys i de la qual s’han beneficiat unes 30 xiquetes i xiquets de mitjana en cada edició. Ofereix un programa d’activitats formatives i d’oci durant els mesos d’estiu i, d’altra banda, cobreix les necessitats de caràcter alimentari que els menors beneficiaris poden tindre.
De la mateixa manera, demanaríem que continuara convocant-se en temps i forma el Consell Escolar municipal, d’acord amb el Reglament aprovat en la passada legislatura, per ajudar els centres escolars que hi ha al municipi i que això repercutisca positivament en l’alumnat. Va ser l’anterior regidor d’Educació, Voro Golfe, qui va reactivar-lo la passada legislatura per a convertir-lo en un organisme d’anàlisi i debat de la realitat educativa del nostre poble.
Parlant de la necessitat que les nostres xiquetes, xiquets i joves tinguen espais segurs i nets, caldria incidir en una de les deficiències que no acaben de resoldre’s legislatura rere legislatura i és la necessitat d’extremar les mesures de neteja als espais pròxims als centres educatius. Sabem que es tracta d’un tema que és motiu de moltes queixes. La passada legislatura no va ser una excepció i, moltes vegades, no es van resoldre amb la rapidesa i diligència necessàries. El que sol·licitem als actuals governants és que, a més d’incidir en aquest problema, actuen amb previsió i que siguen un exemple de civisme en les activitats que organitza el mateix Ajuntament. D’aquesta manera evitarem imatges com les de l’endemà del passat 9 d’Octubre quan l’entorn de l’IES i del CEIP Horta Major estava ple de brutícia i fem de les paelles i la discomòbil de la jornada anterior.
Per a finalitzar, veiem com una bona iniciativa que s’haja programat una cartellera de cinema infantil els diumenges i que els dissabtes hi haja moltes pel·lícules adreçades a la gent jove però, pel que fa aquesta població adolescent, trobem a faltar un espai on puguen reunir-se. Aquesta funció la complia la Casa de Joventut, impulsada per l’anterior regidora de Joventut, Silvia García, i sempre baix la supervisió d’una persona coordinadora amb la capacitació necessària per a motivar i educar als joves en un oci responsable i fomentar la seua participació en la vida social, política, cultural i educativa del municipi.
En el ple del mes de setembre, preguntàrem al responsable de Joventut, Miguel Navarro, si tornarien a obrir la Casa i – tot i que ell no va obrir la boca – el senyor alcalde va dir “que estaven pensant quin tipus de joventut volien per al poble”. Suposem que volia dir que encara no tenien definida la política de joventut que volien dur endavant. Ha passat quasi mig any des que accediren al govern i sembla que encara no tenen clar quina oferta educativa, cultural, formativa i d’oci volen oferir a la joventut de Vilamarxant.