COMPROMÍS PER VILAMARXANT, PRESENTARÀ UNA MOCIÓ AL PROPER PLE DE 27 DE JULIOL, UNA MOCIÓ AL MINISTERI DE CULTURA Perquè RECTIFIQUE EL TEXT DEL REIAL DECRET 229/2021, DE 30 DE MARÇ 2021 PEL QUAL FA A L’ORIGEN DELES BANDES DE MÚSICA VALENCIANES.
Arran de l’anunci del BOE de 6 de maig de 2021, en el qual es declaren les bandes de música valencianes, Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, s’ha anat polemitzant arran d’una frase de l’esmentat BOE en què el Ministeri de Cultura i Esports afirma que: “L’origen de les bandes de música valencianes es deu a un moviment mimètic al de les agrupacions corals catalanes, moviment que va entrar a València via Reial Societat d’Amics del País.”La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ja ha fet una reclamació formal al Ministeri de Cultura perquè siga corregida la referència abans citada i que apareix al Decret 229/2021, de 30 de març.
Podeu llegir el text integre de la moció:
“ MOCIÓ DE COMPROMÍS PER VILAMARXANT PER DEMANAR AL MINISTERI DE CULTURA QUE
RECTIFIQUE EL TEXT DEL REIAL DECRET 229/2021, DE 30 DE MARÇ 2021 PEL QUE FA A L’ORIGEN DE
LES BANDES DE MÚSICA VALENCIANES.“
EXPOSICIÓ DE MOTIUS:
Arran de l’anunci del BOE de 6 de maig de 2021, en el qual es declaren les bandes de música valencianes
Manifestació Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, s’ha vingut polemitzant arran d’una frase
de l’esmentat BOE en què el Ministeri de Cultura i Esports afirma que: “L’origen de les bandes de música
valencianes es deu a un moviment mimètic al de les agrupacions corals catalanes (Clavé), moviment que
va entrar a València via Reial Societat d’Amics del País.”
La frase en qüestió és confusa perquè pressuposa que l’origen de les bandes de música valencianes estaria
influenciat per les agrupacions corals catalanes encapçalades per Anselmo Clavé. En aquest sentit, es vol
incidir en diferents aspectes que qüestionarien tal afirmació i que vénen confirmats per les diferents
recerques (articles, tesis doctorals, llibres, etc) que sobre el fenomen de les bandes de música valencianes
s’han realitzat tant per especialistes de la comunitat autònoma valenciana com per altres de fora d’ella.
La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ja ha fet una reclamació formal al Ministeri
de Cultura perquè siga corregida la referència abans citada i que apareix al Decret 229/2021, de 30 de
març.
És cert que es poden trobar paral·lelismes entre el moviment coral català i les bandes de música
valencianes. Així, tots dos fenòmens s’enquadren en el segle XIX, moment en què es passa de l’exclusivitat
de la música a la seua accessibilitat social i a l’associacionisme de tipus popular. Així, els cors -pel que
respecta a la música vocal- i les bandes -pel que respecta a la música instrumental- serien part de la
democratització social de la cultura que es dona en aquesta època. A partir d’aquí les diferències són
notables.
Centrant-nos en el cas de les bandes de música que ens ocupa, l’origen cal buscar-lo en altres factors. Ara
bé, donada la magnitud del fenomen i el seu gran arrelament territorial i social, es fa complicat per a la
recerca rastrejar l’origen de cadascuna de les bandes existents a la Comunitat Valenciana. Amb tot, els
investigadors apunten com a causes principals de sorgiment del fenomen bandístic la influència religiosa,
la militar i, en menor mesura la política.
La importància del factor religiós en l’aparició de les bandes hauria de buscar-se en l’educació. Les capelles
de música de catedrals, esglésies i convents van constituir fins al segle XIX l’espai per excel·lència de
l’ensenyament musical. Aquells que formaven part d’elles sovint es van erigir en professors. Per tant, no
resulta estrany que en nombroses ocasions trobem un religiós que es fes càrrec d’una agrupació musical
civil. Si a això sumem que el liberalisme va posar en marxa mesures de desamortització i d’exclaustració
trobem l’explicació de com alguns músics – quan es van quedar sense treball perquè l’Església no podia
mantenir sovint l’activitat musical – es van dedicar a tocar en cafès o a col·laborar en naixents agrupacions
musicals civils.
Ara bé, si efectivament el factor religiós va ser important en la formació de bandes en el segle XIX, no
s’han de menysprear altres elements que també van tenir la seua importància: les músiques militars. Ja
en les diferents guarnicions militars del segle XIX, es conreava l’art musical en agrupacions formades per
instruments de vent i percussió que passarien a denominar-se «músiques». Des de la seua creació, les
bandes militars van ser organismes fortament qüestionats sobretot per les autoritats i la mateixa institució
militar que les veien, en determinats moments de penúria econòmica, com a elements prescindibles en
el cos armat. Aquest menyspreu es reflectiria en el lent procés d’assimilació de les músiques com a cos
auxiliar de l’exèrcit. A conseqüència d’aquesta escassa acceptació, es rebia poca remuneració econòmica
mensual i així, els músics es van veure obligats, si volien augmentar els seus sous, a tocar fora de la caserna
per a obtenir guanys superiors.
No obstant això, la eixida de les bandes de les casernes en el segle XIX vindria no sols motivada per aquest
context, sinó també pel context social i cultural que es va inaugurar en l’època i que demandava un tipus
d’oci dirigit majoritàriament al nou públic burgès. Els parcs, passejos i els cafès serien en aquest sentit els
llocs on les anomenades “músiques militars” desenvoluparien un tipus de tasca allunyada d’aquella que
realitzaven en les casernes. És per aquest motiu pel qual s’havien de proveir d’un repertori adequat als
nous llocs d’execució i en conseqüència de músics preparats que ho saberen interpretar. La manera de
desfilar i els uniformes que aviat es van convertir en la seua senya d’identitat, és un préstec de les
anomenades «músiques». Les diferents guerres que van esdevenir en el territori valencià durant el segle
XIX serien l’escenari que podria propiciar aquests contactes.
Juntament amb l’element religiós i militar, s’esmenta la influència política. I és que, sobretot quan ens
trobem en una localitat on existeixen dues bandes de música, que a més estan enfrontades, resulta
temptador atribuir les divergències en el fet polític. Contextualitzant aquest element en el segle XIX, amb
la política en mans de cacics -conservadors o liberals- intentant recollir el major nombre de vots possibles,
no és complex imaginar determinades adscripcions.
Cal tenir en compte que les bandes eren un espai de sociabilitat de primer ordre amb un bon grapat de
simpatitzants. És aquesta força que van representar en les poblacions on van existir, aquella que van
aprofitar els elements polítics «no per amor a l’art, sinó pels vots que podien representar i la influència
que podia aportar a favor del grup pel qual la Banda s’inclinara.» Així que, de manera general, les bandes
van ser més aprofitades que creades pels grups polítics de llavors; amb tot, pot haver-hi algunes bandes
que foren creades a tenor d’influències de corrents polítics vuitcentistes.
Ara bé, la popularització que han aconseguit al llarg dels segles, no pot explicar-se només al·ludint a
elements religiosos i militars. Fan falta altres tipus de vincles que expliquen que haguen perdurat i
augmentat cada any la seua presència. I apareix el vincle de la festa. No es concep en el territori valencià
una festa sense música, no es concep una festa sense banda de música. De fet, si en aquest mateix
moment elaborem un mapa per a esbrinar en quina comarca hi ha més bandes, les trobaríem en aquelles
comarques que tenen una tradició fallera i en aquelles amb festes de Moros i cristians; elements de forta
arrel identitària valenciana.
Com veiem, causes variades en l’origen de la majoria de bandes (ja que hi ha bandes que presenten
datacions anteriors) que van trobar en les transformacions vuitcentistes el terreny idoni per a sorgir. Així
doncs, les bandes de música valencianes, declarades Patrimoni Cultural Immaterial, són en la seua majoria
agrupacions de tipus amateur, sostingudes per la societat civil, que havien nascut allunyades dels focus
urbans on la influència d’una altra mena de societats culturals vuitcentistes no arribava, i que es van
convertir en espais de cultura i sociabilitat. Unes bandes que no van ser alienes al tots els canvis
socioeconòmics i polítics de finals del segle XIX, com tampoc ho van ser les diferents agrupacions corals
que es van estendre per diferents territoris amb orígens diversos i que van anticipar el que posteriorment
coneixeríem com a societat de masses. Una riquesa de fenòmens associatius, com s’observa, amb un
desenvolupament propi que atén el particular context de sorgiment de cadascun d’ells.
Per tot el que s’exposa, es proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilamarxant l’adopció dels següents
ACORDS
PRIMER.- Donar suport i adherir-nos a la reclamació que la FSMCV ha realitzat al Ministeri de Cultura
sobre l’origen de les Bandes de música valencianes.
SEGON.- Mostrar el reconeixement de l’ajuntament a la gran llavor que realitzen les bandes valencianes i
les seues societats musicals, les quals són, sense cap dubte, una senya d’identitat del poble valencià.
TERCER.- Instar al Ministeri de Cultura perquè realitze una rectificació aclaridora del Reial decret
229/2021, de 30 de març, pel qual es declaren les bandes de música valencianes Manifestació
Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial, en tot allò que fa referència a l’origen de les Bandes de
música valencianes. Per fer-ho possible caldrà que en l’esmentat Reial Decret es modifique el fragment
al·ludit en la present moció i es substituïsca per un text rigorós, basat en estudis científics i acadèmics,
que explique amb precisió l’origen de les bandes de música valencianes.
QUART.- Donar trasllat de la presenta proposta a:
• President del Govern de l’Estat Espanyol
• President de la Generalitat Valenciana
• Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya
• Conselleria d’Educació i Cultura de la Generalitat Valenciana
• Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana
• Grups Polítics del Parlament Espanyol i de les Corts Valencianes
Vilamarxant, 16 de maig de 2021
signat: Salvador Golfe i Cervera
Portaveu del Grup municipal de Compromís a l’Ajuntament de Vilamarxant
A L’ATENCIÓ D’HÉCTOR TROYANO NAVARRO, ALCALDE DE L’AJUNTAMENT DE VILAMARXANT
A L’ATENCIÓ DEL PLE DE L’AJUNTAMENT DE VILAMARXANT