Gestionar un ajuntament és una tasca mot complicada. Obliga els polítics, entre altres coses, a administrar amb sentit comú els diners públics i a tractar de resoldre problemes grans i menuts que són de competència municipal. L’acció de govern passa també per elaborar polítiques actives en àrees que, en molts municipis, estan prou abandonades o deixades de costat. És el cas, sovint, de la política cultural municipal.

Entre juny de 2015 i juny de 2019, Compromís va gestionar l’àrea de cultura de l’Ajuntament de Vilamarxant. I calgué fer-ho amb paciència, diàleg, treball i perseverança, donat que pràcticament no hi havia una base cultural sobre la qual partir i anar creixent.

D’entrada cal dir que l’Ajuntament de Vilamarxant, com moltes altres corporacions municipals, no disposa d’un/a gestor/a cultural en plantilla. Per eixe motiu, el regidor de Cultura, Voro Golfe Cervera, va haver de gestionar de manera directa la programació cultural municipal. La primera cosa que va fer el regidor sigué establir unes línies permanents i obertes de contacte directe amb les entitats culturals. Així, es va reviscolar el moribund Consell municipal de Cultura, que el PP (partit que va governar entre 1999 i 2015) havia deixat morir d’inanició. Tot seguit, es va començar a publicar una agenda cultural mensual, la qual recollia l’activitat de les entitats culturals locals, així com altres actes que la Regidoria programava per a oferir una oferta cultural variada i permanent al llarg de tot l’any.

Paral·lelament, des de la Regidoria de Cultura, es van posar a disposició de les entitats culturals locals que ho sol·licitaven diferents espais municipals per a poder desenvolupar les activitats formatives (classes, assajos…), les reunions i les actuacions. A voltes calgué fer vertaders exercicis de prestidigitació organitzativa per a cedir els espais i, també, per a no incórrer en contraprogramacions que pogueren restar visibilitat i protagonisme al treball de les entitats locals.

Alhora, des de la Regidoria de Cultura es van sol·licitar subvencions que ajudaren a disposar d’una programació cultural atractiva i econòmica per al poble. Per eixe motiu, abans de les eleccions de maig de 2019, es van sol·licitar al SARC (Servei d’Assistència i Recursos Culturals de la Diputació de València) diverses ajudes en matèria cultural. En el BOP de 26 de setembre de 2019 es va publicar la concessió de les ajudes i a Vilamarxant li van concedir les següents quantitats:

a) Programa SARC als pobles: 14.995,78 €.

b) Programa Projectes culturals intermunicipals: 2.288,50 €.

c) Programa Audiovisuals: 450 €.

Total: 17.734,28 €.

Si tenim en compte que el pressupost de cultura per a 2019 és de 50.000 €, podrem deduir que el 35,4% del pressupost cultural municipal es sufragaria mitjançant fons de la Diputació de València, gràcies a la inversió en matèria cultural feta per la Diputació (gestionada per Xavier Rius i Torres, de Compromís) i gràcies, també, a la gestió feta per Voro Golfe, regidor de Cultura de Compromis per Vilamarxant.

De totes les activitats sol·licitades (de les quals s’havia demanat la corresponent factura proforma, imprescindible perquè la Diputació puga establir la quantitat que subvencionarà a cada ajuntament), l’actual govern de Vilamarxant, format pel Partido Popular i Ciudadanos, només tenim constància de la cancel·lació (censura?) del concert del cantant de Xàtiva Pep Gimeno “Botifarra. Cap de la resta d’actes que s’havien programat s’ha eliminat, ni tan sols (afortunadament) la representació teatral “Historia de una maestra”, de la companyia valenciana Cactus Teatre, basada en la cèlebre novel·la de l’escriptora leonesa Josefina Aldecoa, i que pel seu contingut històric i polític a alguna gent de segur que li podrà semblar més “política” que un concert de Pep Gimeno.

En el ple del dijous 26 de setembre, quan Voro Golfe, regidor de Compromís, va preguntar al regidor de Cultura per què s’havia cancel·lat el concert de Pep Gimeno previst per al dia 6 d’octubre, el senyor alcalde (el regidor de cultura no va dir ni pruna) va contestar, pam amunt pam avall: “Eixe concert no entra en el model de cultura de l’actual equip de govern. Volem espectacles per a tots els públics, sense càrrega política de cap tipus. S’ha substituït per un circ per a tots els públics”.

El concert que Pep Gimeno “Botifarra” havia de fer a Vilamarxant portava per títol “Romanços de cego”. La sinopsi de l’acte diu: “En l’espectacle s’escenifica la tasca dels cecs, que difonien notícies i successos als carrers i les places dels pobles, per mitjà de romanços i cançons”.

Com podeu comprovar tot apunta a que es tracta, en efecte, d’un espectacle no sols de caràcter polític, sinó també de naturalesa subversiva, revolucionària, sediciosa…

Qui sap… potser, l’actual equip de govern – carregat d’eixe autoodi atàvic que té la dreta valenciana cap a la cultura autòctona – s’ha inspirat per a censurar l’acte en una estrofa d’una cançó del mateix Botifarra:

Calla, calla, llima verda,

tarongeta sense suc;

encara no t’he demanat,

ja m’has dit que no et vull.